¿Quan va ser l'última vegada que estares deu minuts contigo sense fer res?
Sense mòbil. Sense la llista de pendents donant voltes per dins. Sense aprofitar el moment per avançar «algo útil».
Si en llegir-ho t'ha costat trobar aquest moment, no ets l'única. I no significa que et cuidis malament ni que no t'esforços prou. Significa que dur molt temps repartint-te entre tot el demés i que, sense adonar-te'n, t'has quedat l'última de la teva pròpia llista.
Avui vull deixar-te algo petit i molt concret: una forma de crear un espai diari per a tu, encara que només tinguis deu minuts. I, sobretot, una forma de sostenir-lo sense que es converteixi en una exigència més.
Deu minuts no són poc
Solen pensar que cuidar-nos necessita temps: una hora de ioga, un cap de setmana fora, una tarda sencera lliure. I com quasi mai arriba, la anem posposant. Un mes. I un altre.
Però lo que de veritat canvia algo no és la durada, és la repetició. Deu minuts quasi cada dia fan més que dues hores una vegada al mes.
Perquè aquest moment no serveix per a «desconnectar». Serveix justo per lo contrari: per connectar-te. És el moment del dia en el que deixes d'atendre lo de fora i et preguntes com estàs tu.
I aquesta pregunta, si no te la fas tu, moltes vegades no te la fa ningú.
Tres formes d'habitar aquest moment
No hi ha una manera correcta. Et proposo tres; queda't amb la que hui t'resulti més fàcil i canvia-la quan vulguis.
1. Respirar
La més senzilla i la que sempre està disponible. Et sentes, tanques els ulls si t'apeteix i portes l'atenció a la respiració. Inhalas amb suavitat i soltes l'aire un poquet més lentament, sense forçar res.
La ment se n'anirà. És lo normal. I cada vegada que la portes de tornada, aquest portar-la de tornada també és la pràctica. Si vols algo més guiat, aquí te la vaig deixar tres pràctiques de respiració de dos minuts.
2. Escriure una pàgina
Agafa un quadern i escriu lo que hi hagi, sense ordenar-ho ni corregir-ho. Pots començar per «avui em sento…» i seguir fins que s'acabi la pàgina. Nadie la va a llegir.
Escriure té algo particular: treu de la cabeza lo que dins semblava enorme i lo deixa fora, en una mida més manejable. Moltes vegades et veus adonant-te de lo que sents justo mentre ho estàs escrivint.
Si un dia no saps per on començar, prova amb una sola pregunta: ¿què necessito hui i no me l'estoy donant?
3. Una meditació curta
Els dies en els que la cabeza va molt ràpida, que una altra veu t'acompanyi lo fa tot més fàcil: te libera de estar pendent de si ho estàs fent bé. Amb sis o set minuts hi ha de sobra per començar.
I no, meditar no consisteix en deixar la ment en blanc. Te ho vaig contar amb més calma en aquest article, per si aquesta idea te va allunyar alguna vegada d'intentar-ho.
Com sostenir-lo sense que es converteixi en una altra exigència
Aquesta és la part delicada. Moltes vegades comencem amb il·lusió, fallem tres dies seguids i ho abandonem amb la sensació d'haver fracassat en una cosa més.
Perquè això no ocurra, te proposo quatre acords contigo:
- La mateixa hora, sempre que puguis. Al despertar-te, en la pausa de migdia, al arribar a casa, antes de dormir. No busques el forat perfecte: busca el més fàcil de repetir.
- Sense objectiu. No respires «per» relaxar-te ni escrius «per» resoldre algo. En quant li posa una meta, torna a ser treball. És un moment en el que no tens que aconseguir res ni demostrar res a ningú.
- Comença més petit del que creus. Deu minuts. Cinc, si hui no hi ha més. És millor quedar-te amb ganes que deixar-ho perquè se't feia llarg.
- Sense culpa si un dia falla. Va a fallar. Hi haurà dies de febre, d'imprevistos, de tot a la vegada. Que se't passi un dia no esborra els anteriors: retomas demà i ja està.
I afegeix una cosa més, potser la que més costa: diga-li a qui conviu contigo. Que sàpiguen que aquests deu minuts no estàs disponible. Posar aquest límit tan petit és, moltes vegades, la part més transformadora de tota la pràctica.
Si prefereixes que una veu t'acompanyi
En mi canal de YouTube tens dues meditacions guiades, gratuïtes i disponibles sempre que les necessitis:
- Meditació guiada: recupera la teva energia i la teva claredat — algo més de sis minuts. Cabe perfectament en aquest espai diari, al començar el dia o després d'una jornada intensa. Aquí te la vaig contar amb més detall.
- Meditació guiada per rebre l'any amb gratitud — més llarga i pausada. Va néixer per al canvi d'any, però soltar i agrair no entenen de calendaris.
Així vaig presentar la primera en el propi vídeo:
«¿Te sents cansada, desconnectada o amb la ment núvola? Aquesta meditació està dissenyada per ajudar-te a alliberar bloquejos energètics, calmar la teva ment i tornar al teu centre.»
Posa't auriculars si pots i busca un racó on nadie t'interrompa. No hi ha forma de fer-ho malament.
Què pot donar-te això (i què no)
Vull ser honesta contigo. Deu minuts al dia no desfan lo que dur anys sostenint, ni sustituixen l'atenció mèdica o psicològica quan fa falta. Jo treballo sempre des d'un enfocament complementari i amb respecte vers la medicina i els professionals sanitaris.
Lo que sí pot fer, amb constancia i paciencia, és devolte't contacte contigo. I aquest contacte es nota en coses petites: un dia te'n vas a dormir un poquet abans, un altre te'n adones que estaves accelerada i pots parar, un altre dius que no sense donar-li voltes mitja tarda.
Pareix poc. És molt. És tornar a tu un poquet cada dia.
Comença hui, així de petit
Tria el moment. Tria una de les tres formes. I protegeix-lo com protegiries una cita important, perquè ho és.
I si en parar descbreixes que davall hi ha un cansament, un soroll o una tristesa que no es calmen amb deu minuts, no significa que ho estiguès fent malament. A vegades lo que hi ha davall són creences molt antigues, emocions que encara pesen o una energia exhausta de sostenir més del que pots. Això també es pot mirar, i no tens perquè mirar-ho sola.
Pots veure com acomapanyo aquest procés en sessions i bonos, o escriure'm sense compromís i ho parlem amb calma. I en el blog continuaré deixant-te recursos senzills com aquest. 💜